Alberto Francés: La sensació  que em va produir  el llibre en acabar-lo ha sigut molt complexa perquè m'ha produït dues sensacions; la primera ha sigut una decepció , es á dir, que no m'esperava un final tant drástica i trist, i la segona ha sigut que m'he quedat amb ganes de més.

El moment que considere més destacable de la novela es quan l'Eskorbutín i Ivan van anar amb amics a destrossar els recreatius i donar una lliço als zombis , ha sigut aquest moment  perqué em va deixar consternat quan el Marquitos va pegar amb un ferr en el cap a l'Eskorbutin.
<El Marquitos  colpejà l'Eskorbutin mentre lo cridava estas mort puto guarro de merda  ! I va seguir estàs mort!, mentre les sirenes s'acostaven i

l'Eskorbutín es desplomava a terra (pàg. 79).

Definitivament ` totes les cançons parlen de tu ' m'ha paregut un llibre molt interessant , perquè a la par que llegir va narrante com estava Valènçia en aquells anys i t'ho relaciona tot amb el contingut d'el llibre i , a més, et narra llocs que conec de Valènçia i m'ha molat ,pero con ja he dit s'ha fet molt curt. La meua nota es un 7.

 

 

Manuel Córdoba: La sensació que m’ha produÏt el llibre en acabar-lo ha sigut d’un poc de tristesa  perquè quan es va morir la mare d’Ivan va ser molt angoixós, un poc més i em pose a plorar.

El momento que considere més destacable a la novel·la és quan Marquitos li va donar un colp molt fort a l’Eskorbutin amb la barra de ferro i ell va caure desplomat inconscienment sobre el paviment. “El Marquitos colpejà a l’Eskorbutin mentre li cridava estàs mort puto guarro de merda. I va seguir cridant estàs mort , mentre les sirenes s’acostaven i l’Eskorbutines desplonava inconscienment sobre el paviment. ( PÀG. 79 )

 

Definitivament, Totes les cançons parlen de tu, m’ha paregut un llibre molt bonic sense comptar amb la mort de la mare d’Ivan , molt fácil de llegar que t’acosta al llibre més a més.

La meua puntuació és un set i mig perquè el començament no l’acabe d’entendre molt bé i això em va fer un poc costós el llibre.

 

La meua puntuació es un 7'5.

 

 

Rocío Cervera: La sensació que m'ha produït el llibre en acabar-lo de llegir ha sigut de tristesa pel final. Em va fer molta pena per la mare. També ha sigut un poc confús perquè et parlava d'una cosa i de sobte et canviava a un altre tema però per la resta ha estat bé. 

 

El moment que considere més destacable a la novel.la és quan de sobte apareix Ivan en l'hospital i està la seua tia plorant perquè la mare d'ell tenia un tumor cerebral i quan li van a donar l'alta a Ivan va anar a vore-la i estava el pare penedit i ahí va morir la mare.

Definitivament, "Totes les cançons parlen de tu" m´ha paregut un poc avorrit, però boic i tris a la vegada, i difícil d'entendre

La meua puntuació és un 7'5.

 

 

Hayet Bouhaden: La sensació que m'ha prodüit el llibre en acabar-lo ha sigut impactant per la mort de la mare, perque no m´ho esperava gens ni mica. El momente que considere més destacable de la novel·la es quan es mor la mare  del protagonista , perque no m'ho esperava.

 Perque el llibre al tractar de la valencià d'abans de la politica, del franquisme, del grup de musica que van fer amb els amicas... i que deprés es mora la mare no tenia molt sentit.

Definitivamente totes les cançons parlen de tu m'ha paregut un llibre insteresant i entretingut. Encara que jo hem pensava que el tema del llibre s'ha semblaria al llibre de "Histories del paradis", pero tamve m'ha agradat prou perque hem pareix i hem dona la sensació que el autor del llibre narra la seu vida quan era mes jove. El llibre era facil de entendre i de llegir.

 

La meua puntuació es un 6'5.

 

 

Begoña Corduente: Este llibre s'ha convertit en uns dels meus preferits perquè al llegir-ho la meua idea principal a sigut el fet de que els ferides que quan s'és adolescent amb el temps se cicatritzen. Ara mateix jo sóc per adolescent pel que és com a ànims per a tot el que ara em preocupa amb el temps no em dolerá.

 

Otra cosa que m'ha agradat molt ha sigut el triangle amorós entre Ivan, Marta i l'Eskorbutín pel fet de que sol ser normal en els adolescents que inclús estant amb una persona pugues fixar-te en una altra, però realment et dónes compte de qui a qui vols de veritat. Per a la meua opinió hauria d'haver-se quedat amb Ivan perquè és el protagonista i m'he identificat més amb él.

 

Un aspecte a ressaltar que també m'ha agradat és el d'escriure cançons o relats, perquè a mon m'agrada molt escriure i crec que una persona que li agrada escriure es fa més humana a l'hora de poder relatar tot el que sent i com que se i com que es desfoga escrivint. Un xicotet que m'encanta i inclús m'ha enganxat més al llibre és el tipus de música que solen escoltar Ivan i l'Eskorbutín és més o menys que m'agrada a mon i a l'hora de llegir les cançons com que m'imaginava la música i em feia voler llegir més per a veure si eixien mes, però com ja he dit és un xicotet detall.

 

El que no m'ha agradat del llibre és la mort de la mare i com al principi Ivan tracta a son pare quan torna, que a mon no m'ha passat però no crec que tractarà a si a mon pare si després de tant temps no ho veig perquè vullgues o no és ton pare per molt que et faça o no s'haja preocupat en moments importants. Quelcom que em fascina del llibre és que inclús no sent de la mateixa època que viu jo haja tingut moltes sensacions com els personatges. En teoria el recomanaria a tot el mon perque m'agradat molt.

 

La meua puntuació es un 8'5.

 

 

Carmen Suay: La sensació que m'ha produït aquest llibre en acabar, ha sigut de tristesa, perquè es mor la seua mare, és inesperat i penses que van ocórrer altres coses, però també van sentir alegría perquè despres de tot, ha sigut feliç.

 

El moment que considere més destacable de la novel·la és quan l'Ivan es va anar a dormir on la Marta es trobava dormimt mentre l'Eskorbutín estava amb les seues penes, l'Ivan mirava a la Marta amb ganes de besarla, però quan ho va fer, ella es va avançar, jo la vaig sentir emocionada, perquè és un esdeveniment important per a l'Ivan.

 

    "Però en aquell moment, el meu cor estúpid va batejar per un altre motiu, la Marta va obrir els ulls i en va besar."

 

Definitivament, el llibre de "Totes les cançons parlen de tu" m'ha paregut fantastic, perquè parla de la Valéncia dels anys noranta, dels grups socials que hi havia i de la seua ideologia on tot el que conta resulta més fácil entendre la València Antiga.

 

La meua puntuaciò és un 9, un dels llibres que més m'ha agradat, m'he sentit mes interessada en el principi que en el final, tot cambia ràpidament.

 

 

Marta Gimeno: La sensació que m´ha produït el llibre en acabarlo ha sigut una sensació de tristesa perquè al final es mor la mare del protagonista i em vaig portar un gran disgust.

 

El moment que considere mésdestacable a la novel·la és quan l´Eskorbutin, la Marta i l´Ivan estan a la casa d´Ivan amb sa mare i sa tia cantant i passant-so be tots junts i l´Eskorbutin està amb lamare i la tia d´Ivan mentres que Ivan i la Marta es besen.

 

Definitivament, "Totes les cançons parlen de tu", m´ha paregut un llibre poc interessant o almenys per al meu gust i amb un final molt trist, però també, m´ha paregut que s´assembla molta com són els adolescents ara, és a dir que, som com Ivan i elsseus amics. 

 

La meua puntuació és un 7.

 

"L´unic segur és que toparia contra un mur. El mur que separava a la Marta de mi." 

 

 

Cristian Gil: La sensació que m’ha produït el llibre en acabar-lo ha sigut molt trista ja que no esperaba eixe final. també vaig encontrar el llibre molt avorrit al principi però cap a l’última part m’ha agradat molt.

 

El momento que considere més destacable a la novel·la és quan l’Ivan es va enterar que la seua mare estaba morint-se.

 

<<Què significava res a fer? Què significava aquella mirada que em fugia? (…)Em vaig alterar com mai i vaig cridar que havien de reaccionar, que havien de fer alguna cosa , hòstia qu eren ells els putos metges. I que ma mare no es  podía morir així com així.>>  (pag 178)

 

Definitivament, Totes les cançcons parlen de tu m´ha paregut un llibre un poc avorrit ja que no m´he enterat quasi res del començament del llibre però cap al final m´ha agradat massa i el començament dálgu capítol també ja que et deia tot rl que passava en eixe mateix momento.

 

la meua puntuacío és un: 6. 

 

 

Lolín Gómez: La sensació que m'ha produït el llibre en acabar-lo ha sigut tranquil·litat, perque ja estava acabat i no l'havia de tornar a lleguir. No m'ha agradat massa, com a molt el final.

 

El moment que considere més destacable a la novel·la és quan passa de la baralla en el parc, a quan està a l'hospital per la malaltia de la seua mare. No entenc perquè salta d'un moment a altre deixant al lector pensant "Què ha ocorregut?".

 

Definitivament Totes les cançons parlen de tu m'ha paregut una historia molt pesada. Al principi m'adormia, era com un somnífer. Començava a lleguir i em quedava adormida. Al fi, vaig lleguir-me el llibre amb música per a mantenir-me desperta. Desprès de la primera i la segona part no va ser tan avorrit com els altres dos.

 

La meua puntuació és un 4.

 

 

Noemi Burriel: La sensació que m’ha produït el llibre en acabar-lo ha sigut d’emoció. Quan després de vint anys torna a la seua casa i comença a recordar sa mare i tot el seu passat. També és bonic quan es troba amb l’Eskorbití i el Guille i pugen al terrat.

El moment que considere més destacat a la novel·la és quan estan tots al terrat i el protagonista comença a vore sa mare d’altra manera, menys lluny.
“Jo em vaig esforçar a aniquilar el pudor residual que em provocava ma mare. No em resultava difícil.” (p.137)

Definitivament, “Totes les cançons parlen de tu” m’ha paregut un llibre molt sorprenent perquè quan vaig llegir el títol vaig pensar que sería una novel·la d’amor, però no. M’ha agradat perqué parla del passat de València, de com eren aquells temps i com els recorda Ivan, amb nostàlgia.

La meua puntuació és un 7.

 

María Pérez: La sensació que m´ha produit el llibre en acabarlo ha sigut un poquet trist, però va ser molt bonic quan es va reconciliar amb el pare, perque la mare estaba a punt de morir i volia que l’Ivan es perdonara amb el seu pare.

El momento que considere més destacable a la novel·la és quan el grup de l’Eskorbutin, l’Ivan amb els amics del barri del carme, van anar a trencar els recreatius dels zombies, allí se’n va armar una bona, i el pobre Eskorbutin es va dur la pitjor part.
<<L’Eskorbutin va obrir la mà i la navalla va fer un soroll metalic en caure a terra. El Guille va respirar abans d’alçar-se nerviòs. I encara tingué els collons de cridar-li eres un gallina Eskorbutin!(…) El Marquitos colpejà l’Eskorbutin mentre li cridava estàs mort puto guarro de merda>>

Defitivament Totes les cançons parlen de tu m’ha paregut un poquet avorrit al pricipi però un final molt bonic, tots juntas una altra banda.

La meua puntuació es un 8.

 

Milen Petrov: La sensasió que m´ha produït el llibre en acabar-ho ha sigut increíble però amb molta tristeça per la mort de la mare d´Ivan. El final d´aquesta novel-la és molt trist.

 

El moment que considere més destacable a la novel-la és quan el protagonista Ivan, després de la mort de sa mare torna a València a l´antiga casa on vivía ell i sa mare i recorda amb els seus amics, L´Eskorbutín i Guille, els seus moments de quan eren joves.

 

Definitivament, Totes les cançons parlen de tu m´ha paregut una novel-la fantástica perquè té moments d´acciò, com per exemple les lluites entre els amics d´Ivan i els zombis.

 

Però, també té moments molts bonics, com l´amor secret entre Ivan i Marta i quan al final Ivan se n´adon-a que totes les cançons que fa parlen dels seus amics i de sa mare.

 

La meua puntuaciò es un 9.

 

David Coca: La sensació que m'ha produït el llibre en acabar-lo ha sigut bona perquè he aconseguit entendre que deia cosa que no em sol passar amb els llibres de valencià.

 

El moment que considere més destacable a la novel·la és el moment en el qual Nelson es disculpa per agafar la bateria, per verdre-la i com van passar les coses i com va anar a pel baix de l'Escorbutín. M'agrada perquè és un moment complicat i una situació difícil.

 

“Allí mateix em va començar a disparar com un gàngser. Que fou ell qui va assaltar el local, que ho havia fet per son pare(...) Recorde els seus dos ulls enfonsats mentre m'oferia el baix sota la puja. I com va començar a plorar...”

 

Definitivament, “Totes les cançons parlen de tu” m'ha paregut que té una bona trama i que està fet per quasi totes les edats, però no m'ha agradat massa el vocabulari i els tacos que s'utiliza.

 

La meua puntuació és un 9'25.

 

Hector Martinez: La sensació que m´ha produit el llibre en acabarlo ha sigut intensa, per la mort de la seva mare…m´ha impactat, sobretot perquè ningú li havia dit res . I també quan son pare va tornar a la seva casa.

 

El moment que considere més destacable a la novella va ser quan Ivan es va portar a la Marta a l´horta i la va besar .

 

Després , ella li va dir que no volia res, doncs havia sigut el primer beso, peró ella estava amb l’Eskorbutín. I des d’aquell dia , Marta i jo mai ems vam tornar a besar-nos ni estar junts sols .

 

Definitivament , Totes les cançons parlen de tu m´ha paregut un llibre molt bó , al principi una mica avorrit , cal dir-ho tot , però després em vaig enganxar i em va agradar molt .

 

La meva puntuació és un 9 , ha estat molt bé.

 

Nati Pérez: La sensació que m’ha produít el llibre en acabar-lo ha sigut emocionant per la part del final.

 

El moment que consedere més destacable és en la part on la mare es va morir i Ivanho passa molt malament, perquè no li diuen res de que està malalta.

<<hóstia, que ells eren els putos metges i que ma mare no es podia morir així com així>>

 

Definitivament, Totes les cançons parlen de tu, m’ha agradat perquè conta la seua vida i no li encontre el sentit al llibro. Però en acabar-lo, m’ha donat moltiísima llastima y he plorat.

 

La meua puntuacióés un 4.

 

Aroa Pons: La sensació que m´ha produït el llibre en acabar-lo ha sigut un poc desconcertant perquè hi havia pàgines en les quals estava narrant una cosa i de sobte et contava altra que no tenia res a vore, però també hi havia moments que m´han agradat.

 

El moment que considere més destacable a la novel.la és quan Ivan descriu el que sent mentre escriu una cançó, perquè a mi em passa el mateix quan escolte les cançons del meu grup preferit i quan escric alguna història basada en algun somni. També destaque els moments quan parlava de grups musicals com La Polla Records perquè eixos grups li agraden a mon pare.

 

Definitivament, “Totes les cançons parlen de tu” m´ha paregut un llibre avorrit però a la vegada entretingut. Al principi, em quedava dormida mentre el llegia però a partir de la mitat de la segona part m´ha començat a agradar.

 

La meua puntuació és un 7.

 

Laura Riera: La sensació que m'ha produït el llibre, en acabarlo ha sigut molt bona. Ivan queda amb els seus amics. Després el que m'ha impactant és que la mare d' Ivan va morir.

 

El moment que considere més destacable en la novel-la quan Ivan va besar la Marta. Pe´ro ells no podien estar junts perqué ella estava amb l'Eskorbutin.

[ Estava molt confusa, i que no volia fer-nos mal, que s'estimava molt l' Eskorbutin i que volia estar amb ell. És a dir, que pensava de mi ] (Pág. 168)

 

Definitivament, Totes les canços parlem de tu, m'ha paregut un llibre que està molt bé. Parla de la juventut d' Ivan, i a vegaes em sent reflecida, quan quede amb els amics.

La meua puntació és un nou i mig. És un llibre que m'ha agradat molt. Aquest autor no el coneixia però m'ha agradat tot el que parla en el llibre i dels llocs de València.

La meua puntuació es un 7'5.

 

 

Andrea Luna: La sensació que m´ha prodüit el llibre en acabar-lo és molt bona, regular.M´ha agradat perquè parla de la motivació que té un cantant i jo també la tinc. Però no m´ha agradava gens que parlara de política.

 

El moment que considere més destacable és quan Ivan parla de la seua motivació amb la música, jo sent el mateix, sent quan cante que és la millor eixida del món, i crec que això és inexplicable, és, és, estar amb els núvols.

<<”Volar lliures sense renunciar a la nostra natura”>>.

 

Definitivament, “Totes les cançons parlen de tu”, m´ha semblat molt juvenil, entretingut al final sobretot, a pesar de la política que hi havia, però m´agraden molt aquestes tipus de llibres que redacten els cantants. El final és molt emocionant i això t´ajuda a tenir ganes

d´acabar-ho.

 

La meua puntuació és un 9.

 

Jorge López: La sensació que m'ha produÏt el llibre en acabarlo és quasi nul·la perqué pràcticament m'he llegit el llibre a disgust, ja que des de la primera pàgina no m'ha agradat molt.

 

El moment que considere més destacable de la nobel·la és quan després de portar-se'n tants palos l'Ivan reflexiona: <<Les ferides m'han ajudat a créixer. També m'han ensenyat que som com aquell catxirulo que per a volar lliure necessita un fill que el lligue al put d'origen (...) Per això de tant en tant necessite tornar a València.>>

 

Definitivament Totes les cançons parlen de tu m'ha paregut un llibre no difícil de llegir, sino que si no t'enganxes des de les primeres pàgines després ja no t'agrada, ni et torna a enganxar.

 

La meua puntuació es un 6.

 

 

 

Pablo Balaguer: La sensació que m'ha produÏt el llibre en acabarlo és bona, i rareta també.

 

El moment que considere més destacable de la novel·la és quan Quan a l´Iván ia tots els seus amics els van robar el llibre i es van quedar desolats i morts per dins , i em va encantar aquesta sensació.

 

Definitivament Totes les cançons parlen de tu m'ha paregut un llibre molt diferent a la societat actual, però molt interesant.

 

La meua puntuació és un 8.